De les eleccions municipals i el moviment dels “indignats”

Quan vaig exposar la meva opinió sobre la manifestació del passat diumenge dia 15, pensava que havia pecat d’optimista. Ara veig que em vaig quedar curta. Han estat uns dies molt intensos i emocionants, tant a nivell català, estatal i global (cadascú que s’identifiqui amb el que prefereixi, que això és un debat complex que s’ha de tenir, però no ara). Però sobretot, han estat uns dies molt intensos a Terrassa.

Dimarts es va començar a parlar de portar l’acampada al Raval de Montserrat, sota el hashtag #acampadaTRS, i dimecres a les 20h ja érem al Raval. Unes 300 persones, que l’endemà eren vora les 700 i divendres, més de mil. Dissabte i diumenge, el Raval se’ns va fer petit. Durant tots aquests dies l’experiment assambleari ha estat un èxit: moltíssima gent implicada, esperit de lluita, d’il·lusió, de participació, de canvi.

Ha estat un procés de subjectivació generalitzat, molta gent ha fet el “click”, i ha decidit traslladar a l’àmbit col·lectiu el que fins aquell moment patia de forma individual. Que la unió fa la força, vaja. Poca gent se sent descol·locada, poca gent té la sensació que no hi hagi lloc per a ells: els cuiners cuinen, els informàtics creen infraestructures per a la comunicació. Els pares i mares comparteixen amb els seus fills i filles un espai creat per a tothom. Els més joves dormen nit rere nit en tendes de campanya, sovint sense matalàs, mentre els més grans porten coses per esmorzar, gas butà, la premsa del dia… Avui fins i tot, els estudiants estudiaven. I tots, absolutament tots, debatem, discutim i arribem a conclusions que ens porten, sens dubte, cap a una cosa nova.

Les eleccions municipals

Ahir va ser l’hora d’anar a votar, un punt d’inflexió en l’anomenat ‘moviment del 15M’ (quan la cosa estigui més calmada ja faré una reflexió sobre el nom i els seus origens, de moment m’ho guardo). Certs sectors pensaven que, si “no canviava res”, els acampats i acampades plegariem veles i tendes i cadascú a casa seva i bon vent i barca nova. Altres tenien molt clar que passés el que passés, l’acampada seguiria i asseguren que seguirà “fins que la revolució sigui un fet”. Però analitzem, realment no ha passat res?

A Terrassa:Per començar, la participació s’ha incrementat un 4,4% respecte les eleccions de 2007. Això no es pot vincular -ni molt menys- amb la presència de les acampades, però si mirem més enllà, ens adonarem que hi ha matisos. El vot de protesta, que jo entenc que són els vots nuls (1,4%), el vot en blanc (4,54%) i els vots aconseguits per Escons en Blanc (1,7%), suma en total un 7,64% dels vots. Fa quatre anys el vot disconforme va arribar només al 3,6%.

Per altra banda, els socialistes seguiran governant amb un pacte amb una Iniciativa per Catalunya que, a la ciutat, no té pes ni personalitat. Esquerra Republicana, un partit també minoritari, ha perdut els dos regidors que tenia al Govern municipal, en gran part a causa de la mala imatge que té la marca nacional, amb una estructura dividida i malmesa. Però també és culpa del grup municipal, que no s’ha desmarcat prou de la imatge general i ha seguit anclat, al meu parer, a l’Esquerra de la barretina i la sardana.

Mirant al carrer, o més ven dit a la plaça, Esquerra i Iniciativa accepten, entre línies, que cal reformular l’esquerra. Que l’esquerra institucional no és una esquerra real, i que l’abandó que ha patit no es deu a una falta de consciència política de l’electorat (que també n’hi ha i molta, no ens enganyem) sinó a una falta de comprensió per part de la Institució.

I a nivell estatal, al PSOE li ha passat el mateix: en les autonòmiques d’arreu ha patit l’esvandida del PP, un avís claríssim de cara a les Eleccions Generals del 2012. Ara també té una oportunitat per fer introspecció, mirar la plaça i comparar en què s’ha convertit l’esquerra i en què s’han convertit ells.

No serà suficient

Tanmateix està clar que una reformulació de l’esquerra no serà suficient, no ens deixarà satisfets una modificació dels partits polítics, i menys de cara a les eleccions generals. Els acampats i les acampades reclamen (reclamem) un canvi de sistema, un canvi de valors a l’hora de governar. A nivell municipal, poder decidir DE DEBÒ (no amb la broma de pressupostos participatius de fa tres anys) el que passa a la ciutat, amb una implicació real de les persones i els col·lectius, alguns dels quals han assolit nivells d’expertesa en determinats temes que superen de llarg els coneixements de l’administració, i que són molt més valents a l’hora de defensar els drets dels ciutadans.

Per altra banda, al moviment del 15M de Terrassa li farà falta molta empenta per fer trontollar una estructura de 32 anys de govern municipal. És el moment de reclamar transparència davant de processos que sovint porten els mateixos cognoms de sempre, d’exigir pluralitat davant monopolis que fa temps que s’arrosseguen, i d’aconseguir una participació real en els processos que impliquen directament a la ciutadania: és a dir, tots.

I no serà gens fàcil.

About these ads
Categoria : Política, Terrassa
Etiquetes : , , , , ,