Alguna cosa està passant

Vam ser més de 15.000 persones a Barcelona. Diuen que 25.000 a Madrid. I més de 50 ciutats s’hi van sumar.

Alguna cosa està passant. Avui a Twitter els hashtags més usats a l’estat espanyol eren monotemàtics. I més enllà d’això, ahir vam demostrar en carn i ossos que estem indignats i que volem que alguna cosa canvii.

Porto molt de temps donant voltes als moviments que sorgeixen de la xarxa. Els primers que van fer el gran salt i es van convertir en un moviment extremadament mediàtic van ser V de Vivienda, un moviment que per mi va representar el descobriment d’una altra manera de fer les coses, més enllà de les caputxes i la malaltissa reiteració dels moviments “anti-bolonya”.

Ahir vam arribar a Plaça Catalunya quan faltaven encara 15 minuts per a les 18.00h. Ja hi havia gent, però jo, ho he de confessar, era bastant escèptica. No havia tingut mai proves de la capacitat de convocatòria de la xarxa. Ser Trending Topic no vol dir ser capaç d’arrossegar milers de persones pels carrers de més de 50 ciutats. Però ho vam fer. La generació digital ha reaccionat, i això ja no hi ha qui ho aturi.

La manifestació, al meu entendre, va ser molt variada: al davant, camions i carretons amb pancartes i gent fent discursos, i un perfil de gent molt variat. Famílies, gent molt jove, “moderns” (mai havia vist tants moderns en una manfiestació!), que escoltaven els discursos, aixecaven les pancartes i aplaudien. Després de la meitat, gent més jove, més vinculada als moviments socials, segurament estudiants. Una altra composició, sempre més propera a la desobediència i al discurs polític. En general, força equilibrat.

El proper pas

A Madrid, després de la manifestació va sorgir, més o menys espontàniament (això no se sap, i no cal saber-ho) un grup de gent que van decidir quedar-se a Plaça del Sol a “acampar“. I asseguren que no se’n mouran fins el dia 22, quan hagin d’anar a votar. A partir d’aquí la iniciativa s’ha expandit i ha arribat a altres ciutats, entre elles Barcelona.

Aquests esdeveniments, més calmats, més prolongats i més sossegats, són els més adequats per compartir inquietuds, propostes, desitjos. És on els desconeguts es coneixen i on les idees prenen força. Tant de bo s’estableixi un diàleg entre aquells que passin estones a Plaça Catalunya, i si desallotgen, tant de bo es trobin nous espais on compartir aquests desitjos. Quan els cossos volen un canvi, no hi ha qui els aturi.

Seguim.