Parlar pels descosits
Feia temps que ho pensava. Núria, t’has de fer un bloc.
Mai he estat una persona que es guardi les idees al pap, més aviat al contrari, intento compartir-les, fer-les créixer i evolucionar. Però potser fins ara ho havia fet més en l’àmbit d’allò “real”, de “l’1.0″ que dirien alguns, i no m’havia calgut una eina com aquesta. Ara que fa uns mesos que treballo en un mitjà digital i que, per tant, el meu dia a dia es trasllada més que mai a la xarxa, m’adono que comença a fer-se’m indispensable un lloc on exposar allò que em queda al tinter al final de la jornada (o al principi).
Què millor, doncs, que fer un estrip a la xarxa i crear el meu propi descosit per on parlar. No tinc massa clar quins són els límits d’aquest lloc. De què parlaré, què hi abocaré, i què em seguiré guardant per a la vida 1.0 o fins i tot 0.0, és a dir, per a mi mateixa. Política, música, cinema, experiències, reflexions, qui sap si una mica de ficció.
Poc a poc aniré publicant tot allò que ja ha sortit publicat en algun lloc, a tall d’arxiu històric (i de currículum), i potser altres coses que van quedar en un calaix i que crec que poden ser interessants per algú.
De moment dono la benvinguda a tothom que vulgui treure el cap per aquest descosit, esperant que a ningú se li acudeixi portar fil i agulla i fer-li un sorgit. I agrairé, evidentment, comentaris, crítiques i recomanacions, perquè sóc una blogger inexperta i segur que un dia o altre faré un disbarat.
Endavant!
Núria, benvinguda … Internet és una mica millor ara que tens el teu blog (que no bloc …, com m’agraden aquests debats estèrils ….)